Pàgines

dimecres, 30 d’abril del 2014

dimarts, 29 d’abril del 2014

L'empatia


Com a humans som éssers socials amb necessitat de relacionar-nos amb els altres i de compartir. L'empatia, (empatheia: sentir dins), és la capacitat d'acompanyar les emocions dels altres, de deixar fer. Aquesta capacitat està fortament relacionada amb un altre, l'escolta.
 L'escolta empàtica és una manera de relacionar-se. Quan estàs escoltant de manera empàtica estàs legitimant les emocions de l'altre, és a dir ajudes a que l'altre es senti satisfet amb el seu sentiment.
Tant l'escolta com l'empatia són innates en la humanitat. Tot i així, hi ha persones que tenen més desenvolupades aquestes capacitats, segurament perquè en la seva infància han tingut una atenció empàtica per part dels pares i/o cuidadors.El vincle emocional que s'estableix amb un infant en la primera etapa de vida té una influencia molt gran en la gestió de les emocions (tant pròpies com alienes)que tindrà aquell infant en la vida adulta. Per això, una persona que ha tingut una infància on les seves necessitats relacionals han estat cobertes, ho té més fàcil per desenvolupar les capacitats d'escolta i d'empatia. 
Igualment, la pràctica i l'entrenament de l'empatia, poden millorar molt aquesta capacitat.
La Brené Brown,explica molt bé en aquest vídeo:què és l'empatia? 




dimecres, 9 d’abril del 2014

Activitat:Com es sent? per què?

Com es sent? Per què?


Edat:
A partir de 6 anys
Objectiu:
Comprendre que senten els altres. Tenir consciència de les emocions i exercir l'empatia.
Material:
revistes, dibuixos, contes, imatges d'Internet.
Activitat:
A partir d’imatges diferents es pregunta com es sent la persona que hi veiem. Seguidament es demanen tots els possibles motius de què es pugui sentir
d’aquesta manera. Aquesta activitat es pot realitzar a casa, en família i com a educador en grup.



dimecres, 2 d’abril del 2014

La faula del colibrí

La faula del colibrí

Aquell dia hi va haver un gran incendi a la selva.Tots els animals fugien aterrits. Enmig de la confusió, un petit colibrí va començar a volar en direcció contrària a tots els altres.
 Els lleons, les girafes, els elefants..Tots miraven al colibrí astorats, pensant què dimonis feia anant cap al foc.Fins que un dels animals va preguntar:"A on vas? Estàs boig? Hem de fugir del foc.".El colibrí va contestar: "Enmig de la selva hi ha un llac, recullo una mica d'aigua amb el meu bec i ajudo a apagar l'incendi.".
Molt sorprès l'altre animal només va poder dir:"Estàs boig, no servirà per rés. Tu sol no podràs apagar el foc", i el colibrí molt segur d'ell mateix, va respondre:""És possible, però jo estic complint amb la meva part".

dimarts, 1 d’abril del 2014

Activitat:què sentim? què mostrem?

Què sentim? Què mostrem?


Edat:A partir de 6 anys
Objectiu:
Prendre consciència de que els sentiments i emocions donen senyals de la seva existència.
Distingir entre senyals interns i externs dels estats emocionals.
Material:
Paper i bolígraf
Activitat:
Aquesta activitat es pot fer a casa en família o en grup com educador.
Unir amb fletxes relacionant emocions i sentiments amb senyals interns(el que sentim per dins) i externs(el que mostrem per fora).

SENTIM PER DINS                                   EMOCIÓ                                       MOSTREM PER FORA

Un nus a l' estomac                  Nerviós                        Espatlles caigudes
Ganes de plorar                       Enfadat                        Repenjant-se per tot                                                                                         arreu
El cor va molt de pressa           Trist                            La cara vermella
Ganes de trencar coses            Avergonyit                     Front arrugat
Pesen les cames i els               Espantat                       Punys apretats               braços, tot pesa
Com si es flotés                     Feliç                            Somriure
Ganes encongir-se                 Malhumorat                   Ulls molt oberts, amb  
   i amagar-se                                                          celles aixecades
Tot ens molesta                     Cansat                        Sense parar de moure’s
No podem pensar en res         Preocupat                    Les mans tremolen