Llegenda sioux

Llegenda sioux

Diu una antiga llegenda sioux que una nit al costat d'una foguera del campament, el vell cacic de la tribu va tenir una xerrada amb tots els seus néts sobre la vida.
Des que tinc ús de raó , una gran batalla entre dos llops té lloc al meu interior.
Un dels llops és, l'ira, l'enveja, la crítica, el judici, la rancúnia, la gelosia, l'egoisme.l'altre llop és la comprensió, la serenitat, l'alegria, la generositat, la veritat, la compassió, el valor i la gratitud.Aquesta mateixa baralla té lloc dins vostre i de tots els éssers de la terra.
Els joves sioux presents es van quedar bocabadats pensant en el que volia dir el seu avi, i desprès d'un llarg silenci, un dels més petits va preguntar:
Avi, quins dels dos llops creus que guanyarà la batalla?
Guanyarà sens dubte, el que més alimentis- va respondre el savi cacic

Persegueix els teus somnis

La importància de les nostres decisions

Ens atrevim a sortir de  la nostra zona de confort?

 I si no és així, què ens frena?

Ets feliç?

Com et sents?

Què és la intel·ligència emocional

La intel·ligència emocional és saber que les emocions afecten la manera en que percebem la realitat i prenem decisions.
La intel·ligència emocional, segons Salovey i Mayer (1997)s'entén com un conjunt d'habilitats que són diferents de les capacitats cognitives. Aquestes habilitats són: la percepció emocional, és a dir, percebre, valorar i expressar l'emoció, la facilitació emocional del pensament, la comprensió i el coneixement emocional i finalment la regulació emocional.

Gandhi

Gandhi

La felicitat s'aconsegueix quan el que un pensa el que un diu i el que un fa estan en harmonia

Aprèn a ser feliç

Sigues feliç


Un conte molt dolç que fa valorar el què som i el què tenim

L'Amor Maternal

El cervell emocional del nadó

Entrevista a Sue Gerhardt, 

autora del llibre "El amor maternal"

Canviant Paradigmes

Canviant paradigmes

Les explicacions de Ken Robinson sobre la creativitat i el canvi de paradigma educatiu.

Aldous Huxley

Aldous Huxley

"El bé de la humanitat ha de consistir en que cadascú gaudeixi al màxim de la felicitat que pugui, sense disminuir la felicitat dels altres." 

Meditació i felicitat

 Matthieu Ricard

La relació entre la meditació i la felicitat.

Aristòtil

Aristòtil

“Qualsevol es pot enfadar, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau adequat, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, ja no és tan senzill” 

Proverbi suec

Proverbi suec

Tem menys i espera més; menja menys i mastega més; queixa't menys i respira més; parla menys i digues més; odia menys i estima més, i totes les coses bones seran teves.

Les Funcions dels Hemisferis Cerebrals

FUNCIONS DELS HEMISFERIS CEREBRALS

      

HEMISFERI ESQUERRE  Més racional Númeric Digital Llenguatge Temps Succesiu Anàlisi Lógic-racional Deducció Esforç Repetició Objectiu Emocions positives

HEMISFERI DRET Més emocional Artístic Analògic Música Espai Simultani Síntesi Intuició Imaginació Innovació Creativitat Subjectiu Emocions negatives

Els Hemisferis Cerebrals

Jill Bolte Taylor

Una explicació clara sobre la diferència entre l'hemisferi esquerre i l'hemisferi dret.
 S'ha de veure!

Conte Xinès

CONTE XINÈS

Un conte que fa reflexionar sobre com ens anticipem al futur amb els pensaments.

“Un camperol xinès tenia un cavall negre que era l’admiració dels seus veïns. Els veïns li deien:
 “Quina bona sort tenir un cavall com aquest”.
 I el camperol contestava: “Bona sort o mala sort? Qui ho sap!.
 I expliquen que un bon dia el cavall es va escapar i se’n va anar al bosc. Quan els veïns es van assabentar, van anar a consolar al camperol i li van dir: “Quina mala sort que hagis perdut el cavall” i el camperol, amb molta pau, va contestar:” Mala sort o bona sort?”.
 Després d’alguns dies el cavall va retornar del bosc i amb ell van venir dos poltres salvatges. De forma que ara tenia tres cavalls. Els veïns van venir a felicitar el camperol:
 “Quina bona sort. Ara tens tres cavalls” i el camperol va contestar: Bona sort o mala sort?. 
Expliquen que el fill del camperol va voler domar els poltres salvatges, però va caure d’un d’ells i es va trencar una cama. Els veïns van anar a donar-li consol i li van dir:
 “quina mala sort que el teu fill s’hagi fracturat una cama”. El camperol, com sempre, va contestar: “Mala sort o bona sort?”. 
Diuen que havia una guerra per aquelles contrades i els militars anaven de poble en poble per reclutar joves hàbils per l’exercit; van anar a aquell poble i es van endur a alguns joves però al que tenia la cama enguixada el van deixar. Els veïns van anar al camperol per donar-li la enhorabona:
 “Quina bona sort que el teu fill s’hagi trencat una cama”. Una vegada més el camperol va contestar: “Bona sort o mala sort? Qui ho sap!”

Comença el viatge...