Pàgines

dimarts, 29 d’octubre del 2013

El somriure

Poema d'un somriure

“Un somriure no costa res i en canvi produeix molt; enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui el dóna.
No dura més que uns instant, però el seu record pot esdevenir, de vegades, etern. 
Ningú és massa ric per a prescindir-ne ni massa pobre per a no merèixer. Dóna felicitat en la llar i suport en el treball; és símbol d’amistat.
 Un somriure dona repòs al cansat i anima als deprimits.
No es pot comprar, no es pot prestar, no es pot robar, doncs és una cosa que no té valor fins al moment en que es dóna;
i si algun cop t'ensopegues amb algú que no sap donar un somriure, sigues generós, dóna-li el teu, perquè ningú té tanta necessitat d’un somriure com aquell que no pot donar-lo als altres”

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Les dues granotes

Les dues granotes

Un grup de granotes caminaven pel bosc quan dues granotes van caure en un pou molt profund. Immediatament totes les altres granotes van pensar que no podrien sortir d'allà i no paraven de cridar: 

- No podeu sortir! No salteu! Morireu ... 

Les dues granotes atrapades no van fer cas de les seves paraules i van saltar amb totes les seves forces. 
Les altres seguien insistint que els seus esforços serien inútils.
Finalment, una de les granotes va posar atenció al que les altres deien i es va rendir. es va desanimar pels crits dels seus companys. Va deixar de saltar i va morir. L'altra granota va continuar saltant sense parar, tot i els crits negatius de les altres granotes:

 - Deixa de sofrir!!,no t'en sortiràs!!, no cal que segueixis lluitant... 

Però gràcies a que va continuar saltant va aconseguir sortir d'aquell pou tan profund i es va salvar. Quan va sortir del pou, les altres granotes no s'ho podien creure: 

- T'has salvat! És un miracle! Però no senties els nostres crits de desànim? 


La granota els va explicar que era sorda, i que va pensar que les altres l'estaven animant a esforçar-se més i sortir del pou.. L'altra granota, en canvi, sentia els crits i es va desanimar tan ràpid que va morir. 

dijous, 17 d’octubre del 2013

Tot el que fem torna

Tot el que fem torna (l'efecte boomerang)

Un fill i el seu pare, estaven caminant per la muntanya.
De sobte, el fill es fa mal i crida:
- Aaaaaaaaaahhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sorprès  sent una veu repetint  en algun indret de la muntanya:
- Aaaaaaaaaahhhhhh!!!!!!!!
Encuriosit el nen crida:
- Hi ha algú????
Rep per resposta:
- Hi ha algú???
Enfadat amb la resposta, el nen crida: 
-Covard!!!
I rep per contesta: 
-Covard!!!
El nen  mira al seu pare i li demana: Què passa?
El  pare, somriu, i li diu: mira  fill, estigues al cas.
I llavors el pare crida a la muntanya:
- T’admiro!!
I la veu respon:
- T’admiro!!
De nou, l’home crida: 
Ets un campió!!
I la veu respon: 
Ets un campió!!
El nen estava  sorprès, però no ho entenia.
Llavors el pare li va explicar: 
La gent li diu eco,  però la veritat és que és la vida!!!!!


dimarts, 1 d’octubre del 2013

Proverbi africà

Proverbi africà

No es tracta de com jo t'anomeni, sinó a què respons tu.
Però si no saps qui ets, llavors qualsevol et pot posar un nom,
i si qualsevol et pot posar un nom,
llavors respondràs a qualsevol cosa.