Paulo Coelho

Sobre l'assertivitat

Quan dius "SÍ" als altres,assegura't que no et dius "NO" a tu mateix.

Charles Darwin

La Vergonya


És el fet de pensar el que els altres pensen sobre nosaltres el que ens fa posar-nos vermells.

Documental "La Educación Prohibida"

La intel·ligència emocional i l'educació 

" La educación prohibida" és un documental del 2012, on es plantegen dubtes i reflexions del sistema educatiu existent. 
El documental complert, de 2 hores i 30 de duració, és una oportunitat per trencar esquemes i obrir-se a noves maneres de fer, ser i estar.
L'enllaç següent és un fragment del film, on es parla sobre la relació entre les emocions i els educadors i el paper que tenen els docents en el desenvolupament socio-afectiu dels nens.

UBUNTU

Sobre la cooperació i la interdependència

Un antropòleg va proposar un joc als nens d’una tribu africana. Va posar una cistella plena de fruites a prop d’un arbre i va dir als nens que el primer que hi arribés guanyaria totes les fruites.

Quan va donar el senyal de córrer, els nens es van agafar de les mans i van córrer junts. Després van seure junts per gaudir de les fruites.

Quan l’antropòleg va preguntar-los perquè havien corregut junts quan, en canvi, si haguessin corregut separats un hagués guanyat totes les fruites, li van respondre: UBUNTU! Com volia que un d’ells hagués estat feliç si la resta estaven tristos?

Ubuntu segons les llengües zulu i xhosa de Sud-Àfrica significa "Jo soc, perquè nosaltres som". Aquest concepte es refereix a la cooperació i la interdependència.

L'educació emocional pot servir per ajudar a canviar el model de societat competitiu i individualista per un model més cooperatiu i interdepenent on ens sentim còmodes pensant:UBUNTU Jo soc, perquè nosaltres som 

Arreglant el món

Un científic, que vivia molt preocupat pels problemes del món, estava decidit a trobar la manera de minorar-los. Passava dies i més dies en el seu laboratori, tot buscant una resposta als seus dubtes.
Un dia el seu fill de 7 anys, va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo en la seva feina. El científic, nerviós per la seva interrupció, va demanar al nen que se n’anés a jugar a un altre lloc. En veure que no hi havia maneres de treure-se’l de sobre, el pare va pensar alguna cosa per fer-li fer distreure així la seva atenció. 
Tot d’una va trobar una revista amb el mapa del món, just el que necessitava. Amb unes tisores va retallar el mapa en molts trossets i , juntament amb cinta adhesiva, ho va donar al seu fill tot dient-li: com que t’agraden tant els trencaclosques, aquí tens el món trencat a trossos perquè tu l’arreglis sense que ningú t’ajudi. 
El pare va pensar que el petit almenys necessitaria deu dies per reconstruir el mapa, però no va ser així. Al cap de poques hores, va sentir la veu del nen que el cridava, amb molta calma:
- Papa, papa, ja ho he fet, he aconseguit acabar-ho! 
Al començament el pare no s’ho creia. Va pensar que era impossible que, amb l’edat que tenia, hagués aconseguit refer un mapa que mai no havia vist. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions, convençut que veuria un treball propi d’un nen. Però va quedar sorprès: el mapa estava perfectament reconstruït. Tots els trossos estaven ben col·locats, cadascun al lloc que tocava. 
Com era possible? Com és que el nen havia esta capaç de fer-ho? Per això el pare va preguntar, tot sorprès, al seu fill: 
-Fillet, tu no sabies com era el món, com has aconseguit refer-lo? 
-Papa- va respondre el nen - Jo no sabia com era el món, però quan vas arrencar el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que a l’altra cara hi havia la figura d’un home. Així que vaig girar tots els trossets, i vaig començar a reconstruir l’home que sí sabia com era. Quan vaig aconseguir arreglar l’home, vaig girar el full i vaig veure que havia arreglat el món.

(Gabriel García Márquez) 

Activitat:el mim

Edat: A partir de 6 anys
Objectiu:Identificar emocions, consciència i comunicació emocional.
Material:Paper i bolígraf

Activitat:S'escriu en diferents papers,(es pot fer en papers petits de colors)noms d'emocions. Un agafa un paper i a través de la mímica expressa l'emoció que li ha tocat. Els altres han d'endevinar de quina emoció es tracta. Després continua un altre fent de mim.
Les emocions que s'inclouen en l'activitat hauran d'esta pensades per l'edat dels nens que realitzen el joc, així a mida que són més grans es poden utilitzar emocions més complexes.
Exemple d'emocions bàsiques: trist, enfadat, content..
Exemple d'emocions més complexes: avergonyit, eufòric, intrigat..
Aquesta activitat es pot realitzar a casa, en família i com a educador en grup.

Proverbi hindú

L'empatia

Abans de jutjar a algú camina tres llunes seguides amb les seves sabates.

L'empatia

Com a humans som éssers socials amb necessitat de relacionar-nos amb els altres i de compartir. L'empatia, (empatheia: sentir dins), és la capacitat d'acompanyar les emocions dels altres, de deixar fer. Aquesta capacitat està fortament relacionada amb un altre, l'escolta.
 L'escolta empàtica és una manera de relacionar-se. Quan estàs escoltant de manera empàtica estàs legitimant les emocions de l'altre, és a dir ajudes a que l'altre es senti satisfet amb el seu sentiment.
Tant l'escolta com l'empatia són innates en la humanitat. Tot i així, hi ha persones que tenen més desenvolupades aquestes capacitats, segurament perquè en la seva infància han tingut una atenció empàtica per part dels pares i/o cuidadors.El vincle emocional que s'estableix amb un infant en la primera etapa de vida té una influencia molt gran en la gestió de les emocions (tant pròpies com alienes)que tindrà aquell infant en la vida adulta. Per això, una persona que ha tingut una infància on les seves necessitats relacionals han estat cobertes, ho té més fàcil per desenvolupar les capacitats d'escolta i d'empatia. 
Igualment, la pràctica i l'entrenament de l'empatia, poden millorar molt aquesta capacitat.
La Brené Brown,explica molt bé en aquest vídeo:què és l'empatia? 

Activitat:Com es sent? per què?

Com es sent? Per què?


Edat:
A partir de 6 anys
Objectiu:
Comprendre que senten els altres. Tenir consciència de les emocions i exercir l'empatia.
Material:
revistes, dibuixos, contes, imatges d'Internet.

Activitat:
A partir d’imatges diferents es pregunta com es sent la persona que hi veiem. Seguidament es demanen tots els possibles motius de què es pugui sentir
d’aquesta manera. Aquesta activitat es pot realitzar a casa, en família i com a educador en grup.

La faula del colibrí

La faula del colibrí

Aquell dia hi va haver un gran incendi a la selva.Tots els animals fugien aterrits. Enmig de la confusió, un petit colibrí va començar a volar en direcció contrària a tots els altres.
 Els lleons, les girafes, els elefants..Tots miraven al colibrí astorats, pensant què dimonis feia anant cap al foc.Fins que un dels animals va preguntar:"A on vas? Estàs boig? Hem de fugir del foc.".El colibrí va contestar: "Enmig de la selva hi ha un llac, recullo una mica d'aigua amb el meu bec i ajudo a apagar l'incendi.".
Molt sorprès l'altre animal només va poder dir:"Estàs boig, no servirà per rés. Tu sol no podràs apagar el foc", i el colibrí molt segur d'ell mateix, va respondre:""És possible, però jo estic complint amb la meva part".

Activitat:què sentim? què mostrem?

Què sentim? Què mostrem?

Edat:A partir de 6 anys

Objectiu:

Prendre consciència de que els sentiments i emocions donen senyals de la seva existència.

Distingir entre senyals interns i externs dels estats emocionals.

Material:

Paper i bolígraf

Activitat:

Aquesta activitat es pot fer a casa en família o en grup com educador.

Unir amb fletxes relacionant emocions i sentiments amb senyals interns(el que sentim per dins) i externs(el que mostrem per fora).

SENTIM PER DINS                                   EMOCIÓ                                       MOSTREM PER FORA

Un nus a l' estomac                  Nerviós                        Espatlles caigudes

Ganes de plorar                       Enfadat                        Repenjant-se per tot                                                                                         arreu

El cor va molt de pressa           Trist                            La cara vermella

Ganes de trencar coses            Avergonyit                     Front arrugat

Pesen les cames i els               Espantat                       Punys apretats               braços, tot pesa

Com si es flotés                     Feliç                            Somriure

Ganes encongir-se                 Malhumorat                   Ulls molt oberts, amb  

   i amagar-se                                                          celles aixecades

Tot ens molesta                     Cansat                        Sense parar de moure’s

No podem pensar en res         Preocupat                    Les mans tremolen

Stephen Crane

Stephen Crane

 Qui pot canviar els seus pensaments pot canviar el seu destí.

Activitat:Ballem emocions

Ballem emocions

Edat: A partir de 4 anys.

Objectiu:Experimentar emocions a través de la música i de l'expressió corporal.
Reconèixer quines són les emocions viscudes, posar-hi nom i expressar-les.

Material:Una sala per poder moure's i un reproductor de música.

Activitat:
Els participants es mouen per l’espai tot ballant i seguint el ritme
de les diverses músiques.
Cada vegada que es canviï de música es convida a dir quina emoció han sentit al escoltar-la i ballar-la.Es pot realitzar a casa, en família i com a educador en grup.
La música escollida depèn de l'edat dels participants en l'activitat.

Relat de la por

Relat de la por

Quan la por va néixer, ajudava a protegir-se dels possibles perills, però mai no anava sola:l'acompanyaven el seny i la lògica, dues cosines poc divertides i molt amigables. Un dia la por se'n va anar sola. No les va esperar. A mig camí el vent del nord li va fregar l'esquena:es va espantar tant que es va tornar immensa com una muntanya i es va amagar dins d'ella mateixa. Va ser aleshores quan es va convertir en cova. (..)




Relat extret del llibre: Receptes de pluja i sucre de Eva Manzano i Mónica Gutiérrez Serna. Ed Thule

10 minuts d'atenció plena

Andy Puddicombe

En aquest video de 10 minuts s'explica l'atenció plena, la capacitat de connectar-se amb el present per tenir més benestar.

Taller "Com eduquem les emocions"

Com eduquem les emocions



Taller adreçat a mares,pares i educadors on es donen eines per educar les emocions dels infants i aconseguir més benestar.
Lloc:
Escola Ítaca a Manresa
ctra Pont de Vilomara 131-141
Dies:
Dimarts 4,11,18 i 25 de març
Preu:7€

L'espera

L'espera

La gent espera tota la setmana que sigui divendres
tot l'any que arribi l'estiu i tota la vida que arribi la felicitat...
...i mentrestant passa la vida.

L'ira deixa senyals

L'ira deixa senyals

Una vegada hi havia un nen que estava sempre malhumorat i de mal geni. Quan s'enfadava, es deixava endur per l'ira i deia i feia coses que ferien les persones que tenia més a prop. Un dia, el seu pare li va donar una bossa amb claus i li va dir que cada vegada que tingués un atac d'ira clavés un clau a la porta de la seva habitació. El primer dia en va clavar trenta-set.

En el transcurs de les setmanes següents, el nombre de claus va anar disminuint. A poc a poc, va anar descobrint que li era més fàcil controlar l'ira que no pas clavar claus en aquella porta de fusta massissa. Finalment, va arribar un dia que el nen no va haver de clavar cap clau. Ho va dir al seu pare, i aquest li va suggerir que cada dia que no s'enrabiés podia desclavar un clau de la porta.

Va passar el temps i, un dia, el nen li va dir al pare que ja havia arrencat tots els claus. Aleshores el pare el va agafar de la mà, el va dur fins a la porta de l'habitació i li va dir:

- Fill, ho has fet molt bé, però fixa't en els forats que han quedat a la porta. Quan una persona es deixa endur per l'ira, les seves paraules deixen cicatrius com aquestes. Una ferida verbal pot fer tant de mal com una ferida física. L'ira deixa senyals. No ho oblidis mai!.

Conte d'Ecologia Emocional extret del llibre "Tu mateix!" de Jaume Soler i Mercè Conangla. Ed. Amat.

El concepte de fluir

Fluir

Mihalyi Csikszentmihalyi

Albert Casals

Albert Casals

Un exemple de resiliència, de capacitat de trobar benestar en situacions adverses i agafar les regnes de la vida.

Meditar en un minut

Meditar en un minut

La meditació és una eina que ens ajuda a connectar amb un mateix i amb les nostres emocions. La pràctica de la meditació ens dona més consciència emocional i benestar i ens ajuda a estar més concentrats i serens.
 Es pot començar des de ben petit a fer exercicis d'aprendre a posar l'atenció en el cos i en la respiració.

En aquesta societat de la inmediatesa, l'acceleració i les multifuncions aprendre a meditar, encara que sigui per un minut, ens ajudarà a viure i conviure.

Dalai Lama

Dalai Lama

Si ensenyéssim meditació a cada nen de 8 anys, la violència s'acabaria en tan sols una generació.

Activitat: El que m'agrada més de tu (Carta als fills)

El que m'agrada més de tu

Edat: Adults, pares i mares.

Objectiu: Desenvolupar l'habilitat de generar emocions positives i el reconeixement positiu 
als fills. 
Material:Paper i bolígraf 
Activitat:
Aquesta activitat es realitza de forma individual i consisteix a escriure una carta dirigida als fills, tot expressant-los el que sents per ells, el que reps i el que t'agrada més d'ells. Quan acabem es reflexiona si li diem aquestes coses als fills. Es pot llegir la carta als fills si es vol.


Estimada/estimat (nom de la nena o nen), 
El que més m’agrada de tu és ............................... 
Estic orgullós/orgullosa de tu perquè ...................... 
Una abraçada. 
Nom. 


Bibliografia: 
Carpena, A. Educació Socioemocional a primària. Barcelona: Eumo.