Quan la por va néixer, ajudava a protegir-se dels possibles perills, però mai no anava sola:l'acompanyaven el seny i la lògica, dues cosines poc divertides i molt amigables. Un dia la por se'n va anar sola. No les va esperar. A mig camí el vent del nord li va fregar l'esquena:es va espantar tant que es va tornar immensa com una muntanya i es va amagar dins d'ella mateixa. Va ser aleshores quan es va convertir en cova. (..)
Relat extret del llibre: Receptes de pluja i sucre de Eva Manzano i Mónica Gutiérrez Serna. Ed Thule
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada