
Un dia el seu fill de 7 anys, va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo en la seva feina. El científic, nerviós per la seva interrupció, va demanar al nen que se n’anés a jugar a un altre lloc. En veure que no hi havia maneres de treure-se’l de sobre, el pare va pensar alguna cosa per fer-li fer distreure així la seva atenció.
Tot d’una va trobar una revista amb el mapa del món, just el que necessitava. Amb unes tisores va retallar el mapa en molts trossets i , juntament amb cinta adhesiva, ho va donar al seu fill tot dient-li: com que t’agraden tant els trencaclosques, aquí tens el món trencat a trossos perquè tu l’arreglis sense que ningú t’ajudi.
El pare va pensar que el petit almenys necessitaria deu dies per reconstruir el mapa, però no va ser així. Al cap de poques hores, va sentir la veu del nen que el cridava, amb molta calma:
- Papa, papa, ja ho he fet, he aconseguit acabar-ho!
Al començament el pare no s’ho creia. Va pensar que era impossible que, amb l’edat que tenia, hagués aconseguit refer un mapa que mai no havia vist. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions, convençut que veuria un treball propi d’un nen. Però va quedar sorprès: el mapa estava perfectament reconstruït. Tots els trossos estaven ben col·locats, cadascun al lloc que tocava.
Com era possible? Com és que el nen havia esta capaç de fer-ho? Per això el pare va preguntar, tot sorprès, al seu fill:
-Fillet, tu no sabies com era el món, com has aconseguit refer-lo?
-Papa- va respondre el nen - Jo no sabia com era el món, però quan vas arrencar el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que a l’altra cara hi havia la figura d’un home. Així que vaig girar tots els trossets, i vaig començar a reconstruir l’home que sí sabia com era. Quan vaig aconseguir arreglar l’home, vaig girar el full i vaig veure que havia arreglat el món.
(Gabriel García Márquez)