Daniel Goleman, en el seu llibre La Intel·ligència Emocional, explica que "la vida familiar és la primera escola d'aprenentatge emocional" on s'aprèn a sentir, a valorar les reaccions que tenen els altres de les emocions expressades i a desenvolupar les creences i expectatives sobre un mateix i els altres. Els vincles familiars es basen en les relacions, on les emocions es viuen intensament.
És crucial la primera etapa de la vida, perquè la repetició en la infància d'una interacció determinada i la seva vivència emocional, es quedarà gravada en el cervell.
Allò que hem après en les primeres etapes de la vida, té més potència i més resistència a l'oblit que el que aprenem posteriorment.
Per això, el referent immediat dels nens (pares/cuidadors), amb les seves paraules, els seus gestos i les seves accions, influeix directament en les connexions cerebrals i en la memòria emocional de l'infant.
És per això que com a pares hauríem d'aprendre a gestionar les nostres emocions,perquè l'educació emocional dels pares i mares influirà directament en l'educació emocional dels fills.
